INTRODUCCIÓ
Imagineu per un moment que desaparegueren totes les abelles...
Què passaria amb les flors, les fruites i fins i tot amb nosaltres?
O penseu en l’aigua que beveu cada dia... sabíeu que és la mateixa que ja circulava per la Terra fa milions d’anys?
Ens preparem per a un viatge sorprenent pel nostre territori. Visitarem muntanyes altes, costes plenes de vida i rius que travessen valls i pobles. Descobrirem quin és el cim més alt de la Península i d’Espanya, què és una meseta i quines muntanyes l’envolten.
I l’aigua... quantes formes diferents té! Gel, neu, mars immensos, rius, pluja... fins i tot aquells icebergs gegants que guarden en el seu interior gel què és més antic que els romans i els grecs.
Tot açò forma part d’una gran història on les plantes, els animals, les persones i la natura estan units d’una manera misteriosa. Esteu preparats per descobrir com està tot connectat?
SESSIÓ 1 :
El mapa conceptual i les idees prèvies.
SESSIÓ 2:
OBSERVA AQUESTES IMATGES I CONTESTA LES PREGUNTES
QUÈ TENEN EN COMÚ?
EN QUÈ ES DIFERENCIEN?
SESSIÓ 3
ELS ESTATS DE L'AIGUA
Busquem informació dels canvis dels estats de l'aigua en diferents pàgines:
Canvis d'estat d'aigua 1
SESSIÓ 4
L' AIGUA NO S'ATURA MAI !!!!!!
Comprove la informació que he trobat... EL cicle de l'aigua o cicle hidrològic..
Aquí comprendràs perquè es diu que l'aigua sempre està viatjant.
LES AIGÜES SUPERFICIALS :És l'aigua que podem veure per la superficie: pot estar estancada o en moviment. També pot ser salada o dolça.
LES AIGÜES SUBTERRÀNIES
un riu o llac subterrani
Mirem els següents vídeos per completar les informacions , podem veure un vídeo :
" El agua en la naturaleza" i un altre en també en català.
Hi havia una vegada una gota d’aigua que vivia dins d’una glacera molt freda, dalt
d’una gran muntanya. Es deia Goti i somiava amb viatjar pel món.
Un dia, amb l’arribada de la primavera, el desgel va començar. El sol escalfava tant que
la glacera va començar a fondre’s i Goti va lliscar pendent avall, feliç i emocionada.
Així va començar el seu llarg viatge pel curs d’un riu.
Primer va passar pel curs alt, on l’aigua baixava molt ràpid i feia molta erosió, és a dir,
arrossegava pedres i terra, canviant la forma de les muntanyes.
—Ui, com corro! —reia Goti—. Sóc tan forta que faig forats a les roques!
Més avall, el riu ja anava més tranquil. El llit del riu, que és el lloc per on passa l’aigua,
era ample i ple de pedretes rodones. Allà, Goti va trobar un altre rierol que s’hi unia.
—Hola! —va dir Goti.
—Hola! Jo sóc el riu Petit, el teu afluent! Vinc a portar-te més aigua!
I així, junts, augmentaren el cabal, que és la quantitat d’aigua que porta el riu.
A mesura que avançaven, el riu feia grans corbes, com si ballara serpentejant.
—Quina volta més gran! —va dir Goti marejada.
—Això és un meandre! —va explicar el riu—. M’agrada fer revolts per descansar una
mica.
Després d’un llarg recorregut, Goti va arribar a una gran conca fluvial, és a dir, tota la
zona per on les aigües dels rius i afluents baixaven fins a trobar-se en un mateix lloc. Era
com una gran família d’aigües viatgeres!
Un dia, Goti va notar que l’aigua cada vegada era més ampla i lenta. Davant d’ella hi
havia un mar immens.
—Has arribat a la desembocadura, el final del meu camí —li digué el riu amb veu tendra.
Allí, els rius poden formar un delta, un terreny fet d'arena i fang que el riu ha anat
deixant amb el temps.
Però no tots els rius tenen tanta aigua com el seu. Alguns, com les rambles, només
porten aigua quan plou molt fort.
—Jo sóc la Rambla Ràpida —va dir una veu seca des del costat—. Només em desperte
quan hi ha tempestes!
Goti va arribar finalment al mar, on les onades l’abraçaren. Havia conegut glaceres,
meandres, afluents, conques, deltas i rambles. Ara ja sabia que cada riu tenia el seu
propi viatge.
ELS RIUS DE LA PENÍNSULA I ELS SEUS VESSANTS.
UN VESSANT = UNA PENDENT MOLT GRAN
ELS VESSANTS D'ESPANYA
Pinta els tres vessants en el mapa d'Espanya
- Mira quines característiques tenen els riu d'Espanya
- QUINS SON ELS MÉS CONEGUTS?
SESSIÓ 10
SESSIÓ 11
Observa els oceans i els continents que hi ha en el nostre planeta:
LA IMPORTÀNCIA DE L'AIGUA.
-
Imagina que esteu a la platja, què hi havia al vostre voltant? Sorra, mar, barques…?
-
Imagina que esteu dalt d'una muntanya, què hi havia al vostre voltant? Camps, valls, arbres…?
Així podem veure:
-
El relleu és la forma de la Terra: muntanyes, valls, turons o plans.
-
El paisatge és tot el que veiem i fem servir al voltant: camps, platges, pobles o la mar.
- Observem els vídeos sobre el relleu.
- Posada en comú: grup - classe.
- Contestem a les qüestions en la llibreta.
Pensem i observem com és Castelló de la Plana:

-
Quins elements del relleu pots veure? (ex.: turons, planes, riu)
-
Quins elements del paisatge pots veure? (ex.: camps, pobles, platja, port)
- Observem els vídeos sobre el paisatge d'interior.
- Posada en comú: grup - classe.
- Contestem a les qüestions en la llibreta.
El paisatge d’interior
La mola i l'altiplà es pareixen però no són el mateix...
Busca aquí la informació sobre com és el paisatge de muntanya o de plana, i també la definició de cada element.
ACTIVITATS SOBRE LA MUNTANYA
1. Observa i identifica
Mira en la fotografia del paisatge de muntanya
-
Escriu el nom dels elements que veus en el teu dibuix o en aquest imatge: muntanya, turó, serra, serralada, vall, antiplà,...
-
Dibuixa en la teua llibreta una muntanya. Assenyala amb fletxes les parts d’una muntanya: cim, vessant i peu.

- ¿Què és una serra?
- ¿Què és una serralada?
-
Escriu una frase que explique en què es diferencien.
-
Imagina que vas d’excursió amb la classe a un paisatge d’interior de la província de Castelló.
-
Escriu:
- El nom del lloc (per exemple: Penyagolosa)
- Quin tipus de relleu hi ha (plana o muntanya)
- Quins elements del paisatge que hi trobaries.
ACTIVITATS SOBRE LA PLANA
1. Classifica el relleu
Relaciona cada definició amb el concepte correcte:
-
Zona plana i elevada → __________
-
Zona plana i baixa → __________
-
Zona enfonsada entre muntanyes → __________
(Plana – Altiplà – Depressió)

Expliquem tres característiques de la imatge (com és el terreny, què s’hi pot cultivar, si hi ha algun poble…).
SESSIÓ 15 (EXPOSICIONS) - Dimecres 28 gener
ACTIVITATS DE CONCLUSIÓ
Prepara’t a casa
Tria una imatge d’un paisatge d’interior i prepara una breu explicació, com si fores un/a guia de natura que parla davant d’uns visitants. Ho hauràs d'explicar davant dels teus companys/es.
- Tria una fotografia de muntanya o de plana (enviar-la al correu de la tutora)
- A continuació tens algunes idees per ajudar-te.
* Si has triat una fotografia de muntanya: IDEES
Primer completa el text i desprès ho has d'aprendre per poder explicar:
Aquest paisatge és de ____________.Hi podem trobar elements com ____________ i ____________.
Una muntanya té cim, ____________ i ____________.
Aquest tipus de paisatge és habitual a l’interior del territori.
Crec que és més fàcil viure a ____________ perquè ____________.
En aquest paisatge hi ha ____________ i això ajuda a ____________.
* Si has triat una fotografia de plana: IDEES
Primer completa el text i desprès ho has d'aprendre per poder explicar:
Aquest paisatge és una ____________.
El terreny és ____________ i facilita els ____________.
Pot ser una plana, un ____________ o una ____________.
Crec que és més fàcil viure a ____________ perquè ____________.
En aquest paisatge hi ha ____________ i això ajuda a ____________.
Treballem : LES SERRALADES DE LA PENÍNSULA IBÈRICA.
Completa en la teu llibreta el següent vocabulari: muntanya, serralada, Meseta, depressió, després fes un dibuix al costat del significat.
SESSIÓ 17
Llig aquest conte per a comprendre el vocabulari anterior:
" El riu Curiós"
El riu Curiós naixia d’ una muntanya amb el pic més alt ple de neu i baixava fent salts i esquitxant aigua.En arribar a una serra, travessava les muntanyes jugant a girar i a fer remolins.Més endavant, aquella serra s’unia amb d’altres i formaven una serralada, un llarg conjunt de serres que el riu havia de recórrer serpentejant entre valls i pendents.Quan entrava a la Meseta, alta i plana, corria tranquil i descansava una mica.Després, baixava fins a una depressió, on s’eixamplava, regava la terra i feia créixer les plantes.Al final, estava content d’ haver conegut muntanyes, serres, serralades, mesetes i depressions, i d’ haver après que la Terra té formes diferents i especials.
SESSIÓ 17
Comprove la informació que he buscat:
SESSIÓ 18 TASQUES: - Observem els vídeos sobre el paisatge de costa.
- Posada en comú: grup - classe.
- Contestem a les qüestions en la llibreta.
Aquí pots veure com llegir com és el paisatge costa.
Mirant aquesta imatge completem les activitats:

1. Entre tots/es: Quins elements apareixen en la imatge?
platja, mar, penya-segat, cala...
2. Mira aquesta imatge i el vocabulari
Vocabulari: Paraules relacionades amb la mar - aigua: Badia, golf, albufera, riaParaules relacionades amb el relleu- terra: Illa, arxipèlag, penya-segat, cap, península, istme, delta, platja (ACLARIMENT) : RIA < BADIA< GOLF
*Pots llegir aquest conte que t'ajudara a comprendre millor aquest vocabulari. " La tortuga exploradora "
- Observem els vídeos sobre el paisatge de costa.
- Posada en comú: grup - classe.
- Contestem a les qüestions en la llibreta.
Aquí pots veure com llegir com és el paisatge costa.
Mirant aquesta imatge completem les activitats:
1. Entre tots/es: Quins elements apareixen en la imatge?
platja, mar, penya-segat, cala...
*Pots llegir aquest conte que t'ajudara a comprendre millor aquest vocabulari. " La tortuga exploradora "
Va vore un penya-segat altíssim i un cap que s’endinsava dins de la mar. La van sorprendre per lo grans i alts que eren.
—Millor gire! —va pensar.
“La tortuga exploradora i el seu viatge per la costa”
- Dibuixa un paisatge de costa amb elements de mar i terra: platja, illa, golf, penya-segat…
- Fes que la tortuga aparega al dibuix i diga alguna cosa sobre el lloc on està.
- Utilitza el vocabulari de mar i relleu i mostra la història del seu viatge!
SESSIÓ 19
ELS ELEMENTS NATURALS I ELS ELEMENTS HUMANITZATS DEL PAISATGE Abans de vore el vídeo: pensem i contestem.. Observa aquest vídeo i digues algunes coses naturals (muntanya, riu…) o humanitzades (casa, carretera…) que apareixen. També aquest Després del vídeo: feu una posada en comú amb preguntes tipus
- Quin element humanitzat creus que canvia més el paisatge? - Com podem reconèixer si un paisatge és més natural o més humanitzat? - Quin element natural i quin element humanitzat coneixeu a Castelló de la Plana?
SESSIÓ 20Preguntes de reflexió
1. Com canvia el paisatge segons el relleu? Explica-ho amb les teues paraules.
2. Quines coses hem après que sempre són certes sobre relleu i paisatge?
3. Com podem cuidar els paisatges que tenim prop de nosaltres? Pensa en els camps, parcs, platges, rius o muntanyes que veus al teu voltant.
Algunes idees poden ser... No llençar brossa ni maltractar plantes ni arbres, respectar els camins i senders, observar i gaudir del paisatge sense destruir-lo, col·laborar en activitats de neteja o conservació de l’entorn proper.
“La tortuga exploradora i el seu viatge per la costa”
- Dibuixa un paisatge de costa amb elements de mar i terra: platja, illa, golf, penya-segat…
- Fes que la tortuga aparega al dibuix i diga alguna cosa sobre el lloc on està.
- Utilitza el vocabulari de mar i relleu i mostra la història del seu viatge!
Preguntes de reflexió
1. Com canvia el paisatge segons el relleu? Explica-ho amb les teues paraules.
2. Quines coses hem après que sempre són certes sobre relleu i paisatge?
3. Com podem cuidar els paisatges que tenim prop de nosaltres? Pensa en els camps, parcs, platges, rius o muntanyes que veus al teu voltant.
Algunes idees poden ser... No llençar brossa ni maltractar plantes ni arbres, respectar els camins i senders, observar i gaudir del paisatge sense destruir-lo, col·laborar en activitats de neteja o conservació de l’entorn proper.










